Concert Final
La Sardana de l'Any 2009
Palau de Congresos i Exposicions
de Perpinyà - Sala Charles Trenet
15 de maig de 2009
Presentació del concert a càrrec
de Rut Martínez i Josep Baiges.
PRIMERA PART
Cobles: Mediterrània i Mil·lenària
Interpretació de les deu sardanes finalistes.
SEGONA PART
"Canigó" de Fèlix Martínez Comín
Direcció, Jesús Ventura
Percussió, Joan Torras, Arpa, Marie Marguerite,
Soprano, Teresa de la Torre, Narració, Xavier Mestres
Participació de les dues cobles, arpa, percussió, soprano, rapsode i
l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages
Versions per a dues cobles i percussió de les sardanes
Sant Martí del Canigó, El cant dels Pirineus i Ciutat reial.
LLIURAMENT DE PREMIS
Sardana de l'Any 2009: "Cap d'any a Tossa" de Sigfrid Galvany
Primer accèsit: "Natura, mar i muntanya" de Joaquim Soms
Segon Accèsit: "Prada Ripoll" de René Picamal
Premi Federació: "El palau de la fosca" de Pitu Chamorro
Premi Sardamòvil: "Gresca pirata" de Xavi Piñol
FI DE FESTA
Fora del Palau de Congressos, al voltan de la Font Maillol,
ballada de tres sardanes amb la cobla Mil·lenaria.
Fotogaleria
La Sardana de l'Any 2009
Palau de Congresos i Exposicions
de Perpinyà - Sala Charles Trenet
15 de maig de 2009
Presentació del concert a càrrec
de Rut Martínez i Josep Baiges.
PRIMERA PART
Cobles: Mediterrània i Mil·lenària
Interpretació de les deu sardanes finalistes.
SEGONA PART
"Canigó" de Fèlix Martínez Comín
Direcció, Jesús Ventura
Percussió, Joan Torras, Arpa, Marie Marguerite,
Soprano, Teresa de la Torre, Narració, Xavier Mestres
Participació de les dues cobles, arpa, percussió, soprano, rapsode i
l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages
Versions per a dues cobles i percussió de les sardanes
Sant Martí del Canigó, El cant dels Pirineus i Ciutat reial.
LLIURAMENT DE PREMIS
Sardana de l'Any 2009: "Cap d'any a Tossa" de Sigfrid Galvany
Primer accèsit: "Natura, mar i muntanya" de Joaquim Soms
Segon Accèsit: "Prada Ripoll" de René Picamal
Premi Federació: "El palau de la fosca" de Pitu Chamorro
Premi Sardamòvil: "Gresca pirata" de Xavi Piñol
FI DE FESTA
Fora del Palau de Congressos, al voltan de la Font Maillol,
ballada de tres sardanes amb la cobla Mil·lenaria.
Fotogaleria
3 comentaris:
La final a Perpinyà de la sardana de l'any 2009 va estar molt bé, em van agradar molt totes les sardanes i haig de dir que la segona part va ser fantàstica amb el complement de l'esbart Manresà i el poema recitat del Canigò ho van fer super bé, només hi van posar una nota negativa uns assistens poc respectuosos que a sobra d'arribar tard van estar molestant perquè es van dedicar a dirigir les sardanes des de el seient, amb tal força que les persones que seiem a la mateixa fila sentiem com ens rebotaven els seus gestos, desprès de cridar-los l'atenció ens vam tenir de sentir que erem gent amargada.També vaig trobar a faltar al Palau una cafeteria perquè al carrer feia bastant fred.
Als que no bamp pogueri assistí gaudim de totes las fotos ,al grup de dansaires del esbart Manresà, sa las ban pesa’n per al Facebook al director os dona les gracies
Felicitats per la vostra tasca una abrasada .............espero que L´ Àngels, es trobi ve..........
Montse
Salutacions amics Botet.Si em permets,
puc fer un comentari de l'Aple de
Barberà? Enguany va coincidir amb el Concert Final de la Sardana de l'Any 2009 a Perpinyà, mitjançant el teu Bloc veig que va ser molt lluit. També,ens toca el cor la participació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. Felicitats per a tots!
Cal Felicitar també els organitzadors de l'Aplec de Barberà per la seva tasca, davant de la pluja i el fred van demanar les claus del Poliesportiu Institut,com estava previst...Doncs, fa un vent que no se sent res! Pels responsables de l'Ajuntament, una bona tibada d'orelles...Ja ni ha prou que la Sardana i els fidels seguidors siguem sempre els parents pobres de la nostre societat, marginats i sense cap mena de respecta pels joves professionals de les Cobles. Una de les riqueses més preuades del nostre país. Ells, sobre l'ampostissat fan molt bé la seva feina interpretant, malgrat tot la nostra dansa Nacional,tot hi que tenien els dits encarcarats pel fred...Quina vergonya! Hortènsia
Publica un comentari a l'entrada